Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià
Serveis municipals, actualitat i patrimoni al cor de l’Empordà
Benvinguts al web oficial de l’Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià, un municipi empordanès amb patrimoni romànic, vida local i serveis municipals al servei de la ciutadania.
Agenda municipal Veure’n més
Descobreix Sant Miquel de FluviàVeure’n més
Un monestir romànic amb història benedictina i campanar llombard
L’any 1045 es van reunir algunes de les més altes dignitats del país per beneir i establir els termes on s’havia d’edificar una església en honor de Sant Miquel arcàngel.
L’església es va consagrar l’any 1066 amb l’assistència de Berenguer, bisbe de Girona, i Guifré, arquebisbe de Narbona, ambdós nebots de l’abat Oliba, i amb la presència dels bisbes d’Osona, Barcelona, la Seu d’Urgell i Elna.
L’època d’esplendor del monestir va ser des de finals del segle IX fins a mitjans del XIV i va mantenir la seva activitat monàstica, amb monjos benedictins, fins a l’exclaustració l’any 1835.
L’església és de planta basilical amb un curt transsepte i una capçalera amb tres absis. A l’interior es conserven 22 capitells.
A l’altar lateral dret, hi ha la Mare de Déu de Gràcia, imatge gòtica i a l’altar lateral esquerra, la imatge de Sant Miquel.
La fisonomia del conjunt ha canviat a causa de la fortificació que es va afegir a l’edifici original, potser de l’època de la guerra Civil Catalana (1462-1472). La portada també és obra posterior, duu la data de 1532, època en què es van fer altres reformes a l’edifici, notablement a la façana i el cor.
Cal esmentar també el seu campanar llombard, també fortificat.
Al sud de l’església s’estenia el claustre, excavat en els darrers anys.
Un espai natural de gran valor ecològic a l’Alt Empordà
El riu Fluvià és un riu de Catalunya que neix a les muntanyes de Collsacabra i desemboca al Mediterrani a l’Empordà, molt a prop de Sant Pere Pescador, al golf de Roses.
Té un recorregut d’uns 70 km per les comarques de la Garrotxa i Alt Empordà. Els seus principals afluents són el Ser, el Gurn, el Llierca i l’Oix.
La seva amplada a la desembocadura és d’uns 100 m, encara que interrompuda per la barra litoral que tanca quasi completament les aigües fluvials.
El riu Fluvià és un espai fluvial que presenta un gran interès com a connector ecològic de la zona volcànica de la Garrotxa i l’àrea costanera.
És, segurament, el millor representant a Catalunya de sistemes fluvials de règim mediterrani, i conté alguns elements molt interessants de la fauna vertebrada, com el barb de muntanya i la llúdriga.
La font, primitivament va ser una petita cavorca oberta a la roca, a la falda de tramuntana del bosc de Can Nofre, el qual es troba en gran part estès pel petit turó que separa la població de la riba esquerra del riu Fluvià.
A finals del segle XIX, es protegí amb una mena de porxo de pedra força ben escairada unida amb morter, construint-se al davant, una plataforma rectangular i als costats uns bancs de mà d’obra per a descansar-hi.
L’accés a la font es fa mitjançant una escala amb bastants graons. L’aigua es veu caure en degotalls i regalims de la viva roca coberta de verda molsa que, amb el temps, ha obert regatells per on discorre i conflueix, recollint-se en un canó del qual raja constantment.
Sota del raig, hi ha una mena de pica semicircular, amb un engraellat on es posen els càntirs o ampolles per a omplir-les. L’aigua que sobra és conduïda, primer a un abeurador públic pel bestiar i després al safareig del poble, que es va fer de nou en temps de la segona República.
Un jaciment arqueològic d’època romana
Descobert casualment l'any 1974, durant les obres d’ampliació del camí que actualment pren el nom de carrer del Forn Romà. L’excavació va ser duta a terme pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona.
Es tracta d’un forn vertical d’una sola cambra d’ 1,98 m de llargada per 2,05 m d’amplada, del qual es conserva la cambra de combustió amb la boca i la graella. Presenta una planta quadrada amb un pilar central que sustenta la graella. L'accés a la cambra es realitza per una boca circular lleugerament aplanada en el seu costat inferior (0,9 x 0,84 metres).
Per les troballes fetes en l'excavació, s'ha proposat que aquest forn estava dedicat a la cocció de material constructiu (imbrex) com les teules de forma corbada (imbrices) i les teules de forma plana (tegulae), havent-s'hi trobat també la vora d'alguns fragments de ceràmica comuna apreciem que també servia per a coure ceràmica d’ús domèstic.
L'estat de conservació del forn és bo, donat que es va restaurar i protegir amb una sòlida estructura d'obra. Cal creure que la resta del jaciment, però fou malmès, en major o menor grau, durant els treballs d'urbanització de la zona.
Devia situar-se als voltants d’un nucli de població que el dia d’avui encara no s’ha localitzat. Aquest, es localitzaria prop del pas de la Via Augusta, via pròxima al municipi de Sant Miquel de Fluvià i que feia d’eix vertebrador de tot el territori en època romana.
PLATER És el pla territorial sectorial de la Generalitat de Catalunya que ordenarà per a cada municipi la implantació de les energies...
